Català Español English
 
 


 

Cava Guilera 1927

Pere Guilera. Nét del fundador i propietari, enòleg i viticultor de Cava Guilera.



En els llunyans anys vint, els meus avis Isidre Guilera i Maria Sardà eren masovers de can Batlle. El meu avi era el responsable d’elaborar els vins que posteriorment s’utilitzarien per a fer cava, al celler que l’amo tenia a Sant Sadurní. L’Isidre no coneixia el procés d’elaboració del cava de primera mà, però la curiositat el va dur a consultar un llibre de la biblioteca del propietari, Vinos de Champaña y vinos espumosos, de P. Pacottet i L. Guittonneau, un llibre encara avui considerat com la bíblia del cava.

 

  • Cava Guilera
  • Cava Guilera
  • Cava Guilera
  • Cava Guilera
  • Cava Guilera
  • Cava Guilera
  • Cava Guilera
  • Cava Guilera
  • Cava Guilera
  • Cava Guilera
  • Cava Guilera
  • Cava Guilera

El 1927, i encara com a masover de can Batlle, l’Isidre decideix elaborar el seu propi cava. Tota una aventura que d’entrada no es sabia del cert si podria tenir continuïtat. Però el 1933 es posa a la venda la masia de ca l’Artigas i l’Isidre i la Maria decideixen comprar-la juntament amb les vinyes que els rabassers no volien. Va ser una decisió encertada però arriscada. I no va ser fàcil… Les terres ermes, la casa en mal estat i inundada de vegetació esclarissada, el celler que s’havia de refer i, sobretot, el context de penúria i sofriment que suscita una guerra.

 

L’Isidre treballava amb petites elaboracions de cava, molt cuidades, amb criances llargues. Recordo que sempre deia: “amb el vi, netedat, netedat i netedat”, una mostra de la gran importància que donava als detalls. Pulcre, rigorós i seriós, la seva i la nostra és la filosofia de la qualitat. I aquesta és la seva herència, l’embrió d’un somni al qual no li han faltat continuadors.

Els meus pares Pere Guilera i Maria Massana van decidir no dedicar-se amb exclusivitat al cava: van remodelar el celler, van anar adquirint maquinària per a la cava i conreaven cereal, feien oli i tenien una granja. Jo vaig arribar a les caves quan tenia uns 30 anys, decidit a bolcar-me amb cos i ànima, ara ja sí, a l’elaboració —exclusivament— de cava. I ara la meva filla, la Marta, és l’encarregada d’organitzar el projecte enoturístic de les caves.

  

 

 

Vitis vinifera S.V aC

 

El cep és originari d’Orient. Primer es planta a Pèrsia i després a Palestina, possiblement de la mà d’algun viatger. D’Àsia Menor arriba a Grècia, on sorgeixen els primers enòlegs. L’arribada a la península Ibèrica és més aviat confusa, però s’han trobat escrits i restes arqueològiques que situen la vinya i l’elaboració rudimentària de vi al Penedès ja durant el s. v aC. Els romans tracen la Via Augusta i deixen una vinya plantada a cada un dels poblats que van fundant al seu pas. La vinya ja és aquí, però encara haurà de recórrer un llarg camí.  

 

Trilogia mediterrània: cereal, olivera i vinya

 

Durant l’edat mitjana es produeix la colonització agrícola d’Europa. La calidesa climàtica d’aquest període permet el conreu del blat i la vinya arreu del continent, fins i tot a Groenlàndia, on hi arriba de la mà colonitzadora dels nòrdics europeus. L’aiguardent (destil·lat del vi) esdevé una beguda alcohòlica de gran popularitat a Europa, però a finals de l’edat mitjana comença l’anomenada «petita edat del gel», que impossibilita el conreu de la vinya al nord del continent. França s’erigeix ràpidament com la principal productora i exportadora d’aiguardent, però els llargs períodes de guerra que l’enfronten a la Gran Bretanya i Holanda —les dues grans potències marítimes i comercials del moment— provoquen que la costa del Garraf (primer) i el Penedès (després) esdevinguin les noves —i principals— àrees de proveïment. L’olivera i el cereal, que fins ara havien estat els cultius predominants, perden la seva hegemonia històrica i comença una era, que es mantindrà fins als nostres dies, on el conreu de la vinya té absoluta prioritat: el procés d’especialització vitivinícola ha començat >>> 1717: cereal 70% - vinya 29% / 1771: cereal 43% - olivera 21% - vinya 52% / 1860: cereal 6% - olivera 1% - vinya 92%.

 

La crisi fil·loxèrica

 

L’any 1863 es detecta la presència de la fil·loxera a França i a finals de la dècada dels setanta es perd oficialment la batalla: tota la vinya gal·la haurà de ser replantada amb una varietat específica de peu americà que és immune a la plaga. S’incrementen les importacions de vins catalans a França i la desgràcia d’uns es tradueix en expansió per als altres: les vendes es disparen i creix enormement l’extensió de vinya conreada. I, d’altra banda, el 1872 comença al Penedès l’elaboració incipient de cava. El 1879 la fil·loxera arriba a Girona i el 1886 se’n detecta el primer focus al Penedès. La propagació de l’insecte és inevitable, ho arrasa tot i al seu pas deixa un panorama veritablement desolador. A la primeria del s. xx, més del 80% dels camps són plens de ceps morts. La vinya es replanta de mica en mica, però arran de la crisi fil·loxèrica, el mapa vitícola català canvia. La vinya es consolida al Penedès gràcies, en gran mesura, a la indústria del cava, però pateix una gran davallada o directament desapareix a moltes comarques catalanes. El 1901 es crea a Vilafranca del Penedès la primera Estació de Viticultura i Enologia d’Espanya, dedicada a la investigació i difusió de tècniques vitivinícoles a viticultors i empresaris.

 

 

Fonts: De l’aiguarent al cava, 2003. Coordinador: Josep Colomé Ferrer. El Cava, 1995. Jordi Olavarrieta. Estudi: Atlas del paisatge de la vinya, 2004. UAB (EGIPP) i Fundació Abertis.



Cava Guilera. Masia Ca l’Artigas, s/n. 08739 Lavern (Subirats) – Penedès – BARCELONA. Gps: 41º 23’ 55’’ N – 1º 46’ 13’’ E
I també Rodalies Renfe R4 · Parada: Lavern – Subirats. A 10 minuts caminant de Cava Guilera!
Tel. (0034) 93 899 30 85 – info@cavaguilera.com / martaguilera@cavaguilera.com
disseny Miguel Hileno amb tecnologia Vinum.cat