Saltar al contingut

Poètica voladora: Síntesi i desenllaç :)

[[[ maig 2020 · la floració ]]]

Un dia el meu pare em va explicar que la flor del cep no és gaire espectacular. No cal que ho sigui, em deia! Perquè la vinya s’autopol·linitza i no necessita atraure els insectes mostrant el seu costat més bell. La història em va captivar al moment i em va semblar un comportament d’allò més intel·ligent. Em va fer pensar en un dels meus trios & quartets de nenes [[[ quan més xules que nadie ]]] ens autofelicitem.

I és que tot allò que et donis a tu mateixa no caldrà que t’ho doni la resta de la gent. I això està molt bé. Perquè com a espècie som socials fins a la medul·la, però penso que també hauríem d’esforçar-nos per ser més autosuficients. Cuidar d’un mateix és una responsabilitat i connectar-se amb el dins és un dels plaers més bells. Com la major part de les coses que valen la pena, requereix paciència. I heus aquí el valor del temps.

La flor del cep és molt discreta, sí. Però avui he gaudit d’un moment deliciós, gentilesa de Les discretes i El vent. Un plugim de flors verdes… minúscules i moníssimes, com un pinypon del meu temps! Però ja no som als vuitanta; som al 2020. Crec que és temps de repensar la mirada i veure-hi més enllà. Recordar que tots venim amb un cervell de sèrie, que pensar és gratis i que la imaginació no és en va. RESPECT & Yamasnä.

 

EL CAVA ÉS CULTURA

 

[[[ juny 2020 · el solstici ]]]

A casa som més de Sant Pere. Perquè el meu pare es diu Pere i el meu avi també s’ho deia, perquè ens reunim tota la familiada al voltant d’una taula ben llarga i perquè és la Festa Major de Lavern!!! El poble que ens va acollir, el 1930, gràcies al moment big bang de la meva rebesàvia. Penso que va ser una visionària, doncs diuen que ella va proposar comprar la masia on som ara. Érem masovers… fins que ens vam convertir en propietaris.

Tot això passava fa 90 anys. I 440 anys abans [[[ el 1490 ]]] naixia el nostre Tirant lo Blanc. Tirant lo Blanc és una novel·la de cavalleria atípica, escrita pel també cavaller i escriptor valencià Joanot Martorell. Ha transcendit com una de les grans noveles europees de tots els temps i aporta una visió del cavaller – heroi, diferent. Grandiloqüent i vulnerable, amant respectuós i ardent… un home – cavaller humà, simplement.

Tots som fràgils i bells. I penso que potser és aquesta mateixa fragilitat que intentem amagar i defugir, qui ens fa tan i tan bells… Últimament sento que sento més profundament; potser perquè n’acabo de fer 40 i ja tinc un passat! I potser [[[ també ]]] pel temps de confinament. Sigui com sigui, la cosa és que em sento embolcallada pel principi dels temps: Allò intangible no mor. La cultura perdura i ens cuida. La incertesa és un full en blanc.

 

EL CAVA ÉS CULTURA

 

[[[ juliol 2020 · la maduració ]]]

Té un tren carregat d’idees fins a les orelles.
Té un campament base construït pedra a pedra.
Té un carro ple de diapositives i la pau de la feina feta.
Té la rèmora de la fatiga i mooooltes ganes de fotosíntesi.

La vida és un calidoscopi de miralls subtils i perspectives policromades…
Si sents que es fa de nit / no miris els fars de l’altre / segueix la teva línia blanca.
Si sents la força del moment ··· construeix les vies perquè el tren circuli com el vent.
Quan les expectatives implosionen, afloren noves combinacions. Desaferrar-se per veure.

 

EL CAVA ÉS CULTURA

 

[[[ agost 2020 · la verema ]]]

El Pere Guilera és l’home cep i l’harmonia musivari. I el nou trio cavero que l’acompanya? Si fóssim un cava, jo diria que el Jordi seria el xarel·lo, el Miguel els llevats i jo el sucre… El xarel·lo és resistent, àcid i sublim: Quan a la vinya tot es torça, sobreviu. Al celler és com un corredor de fons. I quan finalment arriba la catarsi [[[ del cat. tastarsi ]]] agraeixes la sort que tens. Perquè són els millors; mon germà Jordi i el raïm xarel·lo són els millors. Poden encapçalar un cupatge tradicional i també poden brillar sols: véase el Guilera Agosarat i la melositat dels últims dies i véase també la Guilera Xarel·la, tan fabulosa i fresca que ni albira el seu final.

Els llevats del cava són fongs unicel·lulars, provenen del raïm i són espectaculars. Pla seqüència GO GO GO: Afegim sucre i llevats al vi, omplim i tapem les ampolles hermèticament, les enviem a la cova del cava i les rimem, els llevats es mengen el sucre i el transformen en carbònic i alcohol, els llevats moren i esdevenen mares, les mares nutreixen el cava durant la criança i s’aparten quan les bombolles han d’arrancar el vol. Un viatge fascinant, oi? Sense els llevats, el cava no seria. Sense la fortuïtat de la vida, el champagne tampoc seria. I sense el poderío cerdanyaco del Miguel, tantíssimes coses que ja són [[[ encara ]]] no existirien.

El sucre també té una història apassionant! No només per la seva transformació en carbònic i alcohol sinó també pel seu origen. Fins ara el sucre del cava provenia, majoritàriament, de la canya de sucre. Però aquest 2020 s’ha recuperat un estudi que es va publicar fa 30 anys: MCR – most concentrat rectificat. El projecte proposa utilitzar el sucre que conté el propi raïm i ja té el suport explícit del Ministerio i la Conselleria d’Agricultura. És mooolt emocionant!!! Perquè es pal·liaria el problema de l’excedent de raïm, es potenciaria la singularitat i la producció de proximitat del cava i demostraríem [[[ una vegada més ]]] la importància de caminar junts.

·

La bombolleta més versàtil i enriolada és arribada, i amb ella, eclosiona l’imaginari màgic del cava. Crec que penso dedicar-li la vida a aquest imaginari! Però a la meva manera, com un satèl·lit llibertari. Podria semblar un oxímoron però no: satèl·lit perquè sempre estaré al servei d’una causa superior i llibertari perquè aquesta opció de vida l’he triat jo. Com una bombolleta intrèpida que ja té ganes de sortir disparada. Com un xarrup axeresat del nostre cava més agosarat, un diumenge a la tarda. Després de 12 anys treballant a Cava Guilera [[[ jo també ]]] eclosiono i em transformo. Per ser més lliure, autèntica i fidel a la meva essència. Com diem a Cava Guilera: El cava necessita temps per esdevenir un Gran Cava. I les persones, també. Siguem valents i deixem-nos ser; els últims seran els primers.

 

EL CAVA ÉS CULTURA

 

[[[ novembre 2020 · hivernació ]]]

Pere Guilera
President de Cava Guilera

Jordi Guilera
Director de Cava Guilera
Responsable vinya, celler i finances

Miguel Hileno
Representant de Cava Guilera
Responsable de comunicació i enoturisme

Marta Guilera
Botiguera de Cava Guilera
Responsable d’acollida ··· i ··· full en blanc!

 

EL CAVA ÉS CULTURA

Rimaires és una associació cultural resident a Cava Guilera. Moltes gràcies a tots pel vostre impuls, alegria i suport: Aïda Rull [cofundadora], Dani Márquez, Ruben DubJuggler, Franc Escofet, Front Foraster de Lavern i tots els amics de La Gran Família. Com diem els Rimaires: Tenim clara la direcció i sabem que aquest camí l’hem de recórrer i fer gran, ENTRE TOTS.

 

Moltes gràcies per compartir aquests instants de poètica voladora…
A partir d’ara ^^només^^ volaré des de la botiga celler de Cava Guilera!
Hola vida petita. Hola temps per mimar els detalls. Feliç Dia de Tots Sants.

poètica voladora
martaGR80_2020