Ha estat un any difícil, també a la vinya, que ha patit un atac de míldiu molt virulent. Amb els anys que tinc [[[ 71 ]]] possiblement he vist dos o tres anys com aquest. Els viticultors ecològics hem patit molt perquè les pèrdues han estat molt altes: A la zona del cava del Penedès podem parlar d'un 50% de mitjana fins arribar al 100% en algunes propietats. Tot i això, si havia de passar, millor que passés aquest any. Amb la baixada de vendes pel cóvid i els estocs dels anys anteriors, la producció s'ha regulat de manera natural.
La maduració ha arribat molt aviat com a conseqüència dels dies càlids, les nits fresques i el bon diferencial tèrmic. La qualitat ha estat molt bona: grau adequat, acidesa perfecta – alta i sanitat immillorable. Tot ha estat motivat pel temps sec i ventilat de juliol i agost. D'una banda, l'escassa humitat i les nits relativament fresques han afavorit una maduració excel·lent. I de l'altra, els grans de raïm afectats pel míldiu s'han assecat completament i no han conferit gustos desagradables al most.
El 10 de setembre ja havíem veremat totes les varietats blanques. Sort! Perquè va caure una tempesta amb vent fort i pedregar inclòs que va descarregar 36 l/m2 en trenta minuts. Aquest 2020 la pluviometria ha estat molt alta: 628 l/m2 fins al 15 de setembre; quan la mitjana anual és de 500 – 550 l/m2. La grandesa de la viticultura és que cap any és igual; ni les quantitats ni les qualitats. A Cava Guilera afrontem el final del 2020 amb força i il·lusió. Conviurem amb la incertesa pròpia dels nostres temps i intentarem ser intel·ligents.
Per llegir el futur correctament, afrontar-lo des de la tranquil·litat i no oblidar que les crisis [[[ també ]]] són una oportunitat. Ara, més que mai, ha arribat l'hora de cooperar.