Apunts de vinya amb Pere Guilera i poètica voladora amb Marta Guilera. Publiquem el primer post del 2020: Aquest 2020 és un any estrany, difícil i incert. Amb l'arribada de la primavera les vinyes floreixen! Però la veritat és que [[[aquí al Penedès ]]] la vinya també està patint… La virulència del míldiu està causant veritables estralls i haurem d'esperar una mica més abans de poder oferir un balanç definitiu.
APUNTS DE VINYA
Vinyes amb un gran creixement, paisatge verd, vegetació exuberant i primavera excel·lent. Estem en el període de la floració i necessitem dies assolellats i ventilats; perquè el quallat de la flor sigui bo, especialment el xarel·lo, que és una varietat sensible a la quallada en èpoques d'alta humitat i pluges. Aquesta primavera ha estat molt plujosa i durant els mesos d'abril i maig han caigut més de 212 litres/m2. Correspon al període de la brotada i la floració, una època molt delicada per l'aparició del míldiu.
Com podeu veure a les fotos, l'atac de míldiu ha estat important, i ha afectat tant el raïm com el pàmpol. A les nostres vinyes ecològiques només podem utilitzar coure, i en quantitat limitada. S'ha de mullar bé tota la vegetació i tenir un nivell baix de pèrdues de raïm. Paral·lelament, cal protegir la vegetació de l'oïdi amb sofre. Si aquesta darrera setmana de maig fa sol i vent, tot anirà bé. A part de la vinya, també floreixen els magraners, uns arbres fruiters en regressió que hem recuperat. A partir de l'1 de gener del 2020 han caigut 460 litres, quan la mitjana anual és aproximadament de 550 litres/m2. Molta aigua i un mes de maig amb temperatures altes.
POÈTICA VOLADORA
Un dia el meu pare em va explicar que la flor del cep no és gaire espectacular. No cal que ho sigui, em deia! Perquè la vinya s'autopol·linitza i no necessita atraure els insectes mostrant el seu costat més bell. La història em va captivar al moment i em va semblar un comportament d'allò més intel·ligent. Em va fer pensar en un dels meus trios & quartets de nens [[[ quan més xules que ningú ]]] ens autofelicitem.
I és que tot allò que et donis a tu mateixa no caldrà que t'ho doni la resta de la gent. I això està molt bé. Perquè com a espècie som socials fins a la medul·la, però penso que també ens hauríem d'esforçar per ser més autosuficients. Tenir cura d'un mateix és una responsabilitat i connectar-s'hi és un dels plaers més bells. Com la major part de les coses que valen la pena, requereix paciència. I heus aquí el valor del temps.
La flor del cep és molt discreta, sí. Però avui he gaudit d'un moment delicioso, gentilesa de Les discretes i El vent. Un plugim de flors verdes, minúscules i moníssimes, com un pinypon del meu temps! Però ja no som als 80; som al 2020. Crec que és temps de repensar la mirada i veure'n més enllà. Recordeu que tots venim amb un cervell de sèrie, que pensar és gratis i que la imaginació no és en va. Com deien el Patrick i l'Aretha: RESPECT & Yamasnä.
EL CAVA ÉS CULTURA
Aretha Franklin [[[ RESPECT 1968 ]]]
Patrick Swyaze [[[ Dirty Dancing 1987 ]]]