Comença una nova era a Cava Guilera!

Al maig de 2020 vam reactivar el bloc de Cava Guilera. Havia estat aturat durant uns mesos, però l'excepcionalitat del moment ens va fer veure que era imprescindible tornar a la càrrega. Durant aquests mesos hem parlat de la vinya, de nous caves que encara no hem pogut presentar, de premis que ens han tornat a emocionar [[[ i també ]]] hem volat suau. A continuació podeu llegir una recopilació de les quatre entregues de la poètica voladora amb Marta Guilera i el desenllaç final. Moltes gràcies, tot equip de Cava Guilera.

 

[[[ maig 2020 · la floració ]]]

Un dia el meu pare em va explicar que la flor del cep no és gaire espectacular. No cal que ho sigui, em deia! Perquè la vinya s'autopol·linitza i no necessita atreure els insectes mostrant el seu costat més bonic. La història em va captivar al moment i em va semblar un comportament molt intel·ligent. Em va fer pensar en un dels meus trios i quartets de nenes [[[ quan més xules que ningú ]]] ens autofelicitem.

I és que tot allò que et donis a tu mateixa no t'ho haurà de donar la resta de la gent. I això està molt bé. Perquè com a espècie som socials fins a la medul·la, però penso que també ens hauríem d'esforçar per ser més autosuficients. Tenir cura d'un mateix és una responsabilitat i connectar-se amb el dintre és un dels plaers més bonics. Com la major part de coses que val la pena, requereix paciència. I heus aquí el valor del temps.

La flor del cep és molt discreta, sí. Però avui he gaudit d'un moment deliciós, gentilesa de Les discretesEl vent. Un plugim de flors verdes… minúscules i moníssimes, com un pinypon del meu temps! Però ja no som als vuitanta; estem el 2020. Crec que és temps de repensar la mirada i veure més enllà. Recordeu que tots venim amb un cervell de sèrie, que pensar és gratis i que la imaginació no és en va.

 

EL CAVA ÉS CULTURA

 

[[[ juny 2020 · el solstici ]]]

A casa som més de Sant Pere. Perquè el meu pare es diu Pere i el meu avi també, perquè ens reunim tota la família al voltant d'una gran taula i perquè és la Festa Major de Lavern!!! El poble que ens va acollir, el 1930, gràcies al moment big bang de la meva rebesàvia. Penso que va ser una visionària, ja que diuen que ella va proposar comprar la masia on som ara. Érem parcers… fins que ens vam convertir en propietaris.

Tot això passava fa 90 anys. I 440 anys abans [[[ el 1490 ]]] naixia nostre Tirant lo Blanc. Tirant lo Blanc és una novel·la de cavalleria atípica, escrita pel també cavaller i escriptor valencià Joanot Martorell. Ha transcendit com una de les grans novel·les europees de tots els temps i aporta una visió del cavaller, diferent: grandiloqüent i vulnerable, amant respectuós i ardent… un cavaller humà, simplement.

Tots som fràgils i bells. I penso que potser és aquesta mateixa fragilitat que intentem amagar i defugir, que ens fa tan i tan bells. Últimament sento que sento més profundament. Potser perquè acabo de fer quaranta, i també, pel temps de confinament. La cosa és que em sento acompanyada pel principi dels temps: Allò intangible no mor. La cultura perdura i ens cuida. La incertesa és un full en blanc.

 

EL CAVA ÉS CULTURA

 

[[[ juliol 2020 · la maduració ]]]

Té un tren carregat d'idees fins a les orelles.
Té un campament base construït pedra a pedra.
Té un carro ple de diapositives i la pau de la feina feta.
Té la rèmora de la fatiga i muuuuuuchas ganes de fotosíntesi. 

La vida és un calidoscopi de miralls subtils i perspectives policromades…
Si sents que es fa de nit / no mires els fars de l'altre / segueix la teva línia blanca.
Si sents la força del moment ··· construeix les vies perquè el tren circuli com el vent.
Quan les expectatives implosionen, afloren noves combinacions. Desenganxar-se per veure.

 

EL CAVA ÉS CULTURA

 

[[[ agost 2020 · la verema ]]]

Pere Guilera és l'home cep i l'harmonia musivari. I el trio caver que l'acompanya? Si fóssim un cava, en Jordi seria el xarel·lo, en Miquel els llevats i jo el sucre. El xarel·lo és resistent, àcid i sublim. Quan a la vinya tot es torça, sobreviu. Al celler és com un corredor de fons. I quan finalment arriba la catarsi, sens dubte agraeixes la sort que tens… perquè són els millors; el meu germà Jordi i el raïm xarel·lo són els millors. Poden encapçalar un cupatge tradicional i també poden brillar sols: vegeu el Guilera Agosarat i la melositat dels darrers dies i vegeu també la Guilera Xarel·la, tan fabulosa i fresca que ni divisa el seu final.

Els llevats del cava són fongs unicel·lulars, provenen del raïm i són espectaculars. Plànol seqüència GO GO GO: Afegim sucre i llevats al vi, omplim les ampolles i les enviem sota terra, els llevats es mengen el sucre i el transformen en carbònic i alcohol, els llevats moren i es converteixen en mares, les mares nodreixen el cava durant la criança i després s'aparten. Un viatge fascinant, oi? Sense els llevats, el cava no seria. Sense la fortuïtat de la vida, el xampany tampoc no seria. I sense el poder cerdanyac de Miguel, tantíssimes coses que ja són [[[ encara ]]] no existirien.

El sucre també té una història apassionant; no només per la transformació sinó també pel seu origen. Fins ara el sucre del cava provenia, majoritàriament, de la canya de sucre. Aquest 2020, però, s'ha recuperat un estudi que es va publicar fa 30 anys: MCR – most concentrat rectificat. El projecte, que proposa utilitzar el sucre del propi raïm en comptes de la canya/canya de sucre, ja té el suport explícit del Ministeri i la Conselleria d'Agricultura. És molt emocionant, ja que es pal·liaria el problema de l'excedent de raïm, es potenciaria la singularitat i la producció de proximitat i es demostraria [[[ una vegada més ]]] la importància de cooperar.

·

La bombolla fa eclosionar l'imaginari màgic del cava… Crec que dedicaré la meva vida a aquest imaginari! Però a la meva manera, com un satèl·lit llibertari. Podria semblar un oxímoron però no: satèl·lit perquè sempre estaré al servei d'una causa superior i llibertari perquè aquesta opció de vida l'he escollida jo. Com una bombolla intrèpida que ja té ganes de sortir disparada. Com un glop encerat del nostre cava més agosarat, un diumenge a la tarda. Després de 12 anys treballant en Cava Guilera [[[ jo també ]]] eclosiono i em transformo. Per ser més lliure, autèntica i fidel a la meva essència. Com diem a Cava Guilera: El cava necessita temps per convertir-se en un Gran Cava. I les persones, també. Siguem valents i deixem-nos ser, els últims seran els primers.

 

EL CAVA ÉS CULTURA

 

[[[ novembre 2020 · hibernació ]]]

Pere Guilera
President de Cava Guilera

Jordi Guilera
Director de Cava Guilera
Responsable vinya, celler i finances

Miguel Hileno
Representant de Cava Guilera
Responsable de comunicació i enoturisme

Marta Guilera
Botiga de Cava Guilera
Responsable d'acollida ··· i ··· full en blanc!

 

EL CAVA ÉS CULTURA

Rimaires és una associació cultural resident a Cava Guilera. Moltes gràcies a tots pel vostre impuls, alegria i suport: Aïda Rull [cofundadora], Dani Márquez, Ruben DubJuggler, Franc Escofet, Front Foraster de Lavern i tots els amics de La Gran Familia. Com diem els Rimaires: Tenim clara la direcció i sabem que aquest camí l'hem de recórrer i engrandir, ENTRE TOTS.

 

Moltes gràcies per compartir aquests instants de poètica voladora.
A partir d'ara ^^només^^ volaré des de la botiga celler de Cava Guilera!
Hola vida petita. Hola temps per mimar els detalls. Feliç Dia de Tots Sants.

poètica voladora
martaGR80_2020